lletraferida

Sant Jordi a Barcelona: un dia en la ciutat dels prodigis

Seria difícil explicar aquí el fenomen de les masses i el perquè de les aglomeracions que es produeixen en ocasions tan especials com són la diada de Sant Jordi. Diada que se celebra des de l’any 1926 com a “Dia del Llibre”, però que no és fins que l’UNESCO establís el 1995, que el dia 23 d’abril és “Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor”. Coincidint amb la commemoració de la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare, cada any en aquesta data assenyalada, els carrers s’omplen de gom a gom. Es donen cita aquells lletraferits i lletraferides que han restat en l’anonimat de les seves estilogràfiques durant aquests mesos.
Tot i que el Sant Jordi en si està convertint-se en una festa comercial, -cada cop gira més en torn l’índex de vendes de llibres, roses, pastissos...-, encara conserva aquell punt de tradició que diu que la noia ha de rebre una rosa per part d’un cavaller. La noia encara rep la rosa, tot i que ara pot escollir si la vol vermella, blava, de caramel, xocolata...
 Blau, vermell, blanc
Blau, vermell, blanc. Aquests són els colors que descriuen el panorama. La vista no pot ser més relaxant: cotxes tocant els clàxons cada mitja hora, carrers embussats i una massa de gent impressionant. El blau és el del cel, el temps ens ha regalat unes horetes de sol. Aquest blau daurat combina amb el vermell de les roses, flors delicades que avui aniran a parar en mans de més de cinc milions i mig d’esposes, mares, filles, amants, àvies, amigues, etc. El color blanc és el resultat de la panoràmica que ofereix tota la rambla de Catalunya banyada per aquest riu de lones blanques que tapen els estands dels escriptors. Però també és el blanc dels fulls dels llibres. Llibres que resten sobre les taules esperant a ser comprats.
Estem a la rambla de Catalunya. Després de patir algunes trepitjades i recórrer uns tres-cents metres en cinc minuts, topem amb la primera paradeta. Es tracta de l’estand de la revista intransigent El Jueves. Allà estan gairebé tots, l’il•lustrador Tato, Fer, Òscar Nebreda i altres de l’equip. Nebreda és qui està més sol•licitat. No para de signar exemplars i com que es curra les dedicatòries (hi inclou dibuixos, com no) forma unes cues considerables. Però els d’El Jueves ho tenen tot molt ben organitzat, no falten els cacauets i snacks varis i la paradeta és una xauxa impressionant.
 Lletraferits, protagonistes per un dia
Una llarga taula amb una renglera d’escriptors –sortosament amb cartells amb els respectius noms al davant- es divisa des de l’inici de la rambla. Encapçala la taula la barcelonina Empar Moliner, que sembla rejovenida per obra de Déu. Vesteix amb el mateix modelet que en els cartells de promoció de la seva última novel•la, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi. Títol força original, no? Al seu costat hi ha Sebastià Alzamora, autor de La pell i la princesa que està essent un èxit de vendes. Uns quants metres més enllà hi ha el carismàtic Eduard Punset que presenta el llibre Cara a cara con la vida, la mente y el universo. El curiós és que un dels seus fans incondicionals de Redes (el programa-documental del qual Punset n’és presentador) li demana de fer-se una fotografia amb ell, així improvisada amb el mòbil, i sense comprar-li cap llibre li dóna un bitllet de cinc euros perquè el signi. Una mica surrealista tot plegat. Però l’admirador marxa amb un somriure a la cara i Punset queda entre content i atònit de veure el seu poder mediàtic i reconeixement a la labor.
Les càmeres digitals i els mòbils són les reïnes de la festa
Les càmeres digitals i els mòbils són les reïnes de la festa. Un dels personatges més sol•licitats de la zona de rambla de Catalunya avall és Tomàs Molina. El meteoròleg presenta Contes de l’univers i té un reguitzell d’aparells d’última generació fent-li fotografies. Se’l veu simpàtic i proper. Sense deixar de somriure parla amb un altre home sobre el possible futur que s’esdevindrà. La resposta d’en Molina no deixa de ser un: “Primer s’ha de respectar el present perquè hi hagi un futur”. Tot això fa recordar el dia anterior, a la plaça de Rius i Taulet del barri de Gràcia que acollia (per cinquè any) la fira de llibres de segona mà. Com s’havia anunciat per tot el barri gracienc, era la celebració d’un “Sant Jordi diferent i sostenible”.
Al carrer hi ha molt de xivarri, se senten sorolls dels helicòpters sobrevolant i de tant en quan globus de criatures que esclaten per la pressió de les multituds a què estan sotmesos. Aquest any 2005 del Llibre i la Lectura que diu allò de “més llibres, més lliures” serà recordat per la gran afluència de gent i famílies pel fet d’haver caigut en dissabte.
Però aquí queda tot, en un 2005 que ens deixa un Sant Jordi bulliciós. Tothom va sortir al carrer, les senyeres als balcons, els autobusos amb banderetes. I és que el perquè de tot plegat que diria Monzó és donar a la gent el que vol, viure històries inversemblants i ser protagonistes de fets insòlits amb un bon llibre a les mans.

Gemma Plans i Garcia