lletraferida

QUIM SICÍLIA –Fundador del Camp de la Pau

PERFIL

50 anys i tota una vida dedicada a la cooperació, la solidaritat i la multiculturalitat que professa el moviment de la No-Violència a Catalunya conformen el rerefons de Quim Sicília, un barceloní resident a Sant Cugat “poble sociològicament divers”, que diu ell. És un home que ha vist de tot. Quim Sicília va fer els estudis primaris i va entrar a treballar des de molt jove, quan només tenia 14 anys. Com molts de la seva generació, rondaven els anys 70 i va començar a participar (el terme ‘militar’ no li agrada massa) en moviments socials. Va iniciar-se com a escolta per després formar part de la gènesis del moviment de la No-Violència a Catalunya. Aquest moviment, que reunia personatges tan cèlebres com Lluís Maria Xirinacs i Lánzaro Armstrong, estava inspirat en la no-violència i tenia com a grans referents: Gandhi i Tolstoi.
La vida de Quim Sicília no és d’aquelles que puguin explicar-se en quatre línies. En la seva joventut va viure en comuna a Barcelona, una comunitat en la qual es fomentava el debat intel•lectual i polític i es tenia per norma compartir com a mínim un àpat al dia. D’això es desprèn aquest interès de Sicília a dialogar, debatre; en fi, a compartir experiències diàries i aprendre de tothom. Ell mateix ho diu quan parla de la seva fal•lera a viatjar: “En el col•legi del carrer realment som tots iguals”.
El Salvador i la Índia han estat els seus destins predilectes. Home amb rerefons plausible i amb una vitalitat que potser amaga sota una capa reflexiva, Sicília amb només 18 anys va marxar a l´Índia a “buscar les empremtes de Gandhi”. Tot i que, a pesar d’aquesta espiritualitat i llibertat de rodamón que professa l’entrevistat, cal saber que també va ser un professional amb horaris fixos i nòmina. Mentre vivia en comuna va estar treballant a l’entitat bancària Grup Banca Catalana. Però, és clar, és una etapa de la seva vida que no l’ha marcat tant com aquelles vagues de fam que va fer amb els seus camarades en protesta d’uns assassinats en una església de Vitòria quan Fraga era ministre o quan demanava l’amnistia davant de la presó Model ja fa 25 anys.
Els últims 22 anys, Sicília els ha dedicat al cooperativisme, el seu “món professional i social”. No ha cobrat mai de la cooperació i va estar impartint classes gratuïtes al Salvador. S’entén que és per desig propi “m’agrada la llibertat de no estar vinculat a un salari”, confessa. Viu del dia i dels estalvis que ha anat acumulant.
En fi, un home espiritual i reflexiu que gaudeix d’aquesta llibertat de rodamón i que dins d’un cert racionalisme té aquesta ànsia per fer del món un lloc millor, així és Quim Sicília.