Blogia
lletraferida

WEBLOGS

A la recerca de weblogs (un peinado por la red)

A la recerca de weblogs (un peinado por la red) Després de ‘pentinar’ la xarxa a la recerca de weblogs interessants he ensopegat amb: Vida de profesor. Es tracta del recull de vivències d’un professor espanyol als Estats Units. S’hi poden llegir les repercussions que va tenir l’11-S en la vida dels seus alumnes de secundària, el patriotisme que es professa allà, la situació de la llengua espanyola a allà, etc. En fi, l’autor, el professor Rafael Robles, explica de tot: des de l’última excursió que ha fet amb els seus alumnes a una fàbrica de les afores a un comentari d’algun article original o fotografia apareguda en premsa.
Una altra weblog que cal visitar és D'aquella manera. És una bitàcola creada per un grupet d’amics universitaris. Hi ha curiositats i fotografies insòlites dels carrers dels Estats Units, que és on resideixen.
Sobre la matèria de periodisme he trobat webs pràctiques com la de Juan Varela Periodistas 21, weblog que funciona des del 2002 i que encara segueix. Felicito a Varela per la feina que desenvolupa, actualitza la web cada dia (dura feina). El que està millor de la seva weblog, apart dels comentaris, és l’apartat dels enllaços. Ofereix un munt de links útils que tenen relació tant amb el món del periodisme com amb el món de l’estudiant. Vulguis o no, aquest tipus d’informació s’agraeix. Després, també està la de Comunicacdores 21 que, tot i que no es renova des del gener, el contingut està força bé. Hi ha un comentari sobre la pel•lícula El precio de la verdad que mereix la pena llegir-lo . I així relacionat amb el cinema, aquest món que tant m’apassiona, he estat investigant i he topat amb Guiones multimedia, d’una estudiant universitària que dedica la seva pàgina al disseny gràfic, l’art digital i comunicació audiovisual en general. Resulta interessant tenir coneixença d’aquesta pàgina perquè també ofereix una recopilació de blogs actualitzades.
And last but not least, que diuen els britànics, només queda citar la web del reconegudíssim en el fenomen de la bloggermania, el professor José Luis Orihuela. Destacar aquesta site, sobretot, pels enllaços que té ja que es tracta de tota una recopilació actualitzada de blogs en espanyol, blogs temàtics (documentació, publicitat, educació, mitjans de comunicació...), blogs en alemany (sehr cool), en francès, anglès i un llarg, etc. Ecuaderno es el Mare Nostrum de les weblogs.

Què cal saber d’una weblog?

Què cal saber d’una weblog? Si fa uns sis anys ens vam haver de posar al dia amb les noves tecnologies i aprendre a navegar per Internet. Si fa relativament poc hem après a fer ús de les webcams, correus electrònics i més, ara toca fer lloc al fenomen de les weblogs. Una weblog és una pàgina d’Internet creada per un usuari que explica les seves anècdotes, hi publica les seves recomanacions d'enllaços i articles interessants. És a dir, una weblog ve a ser un diari personal. Si fem història i busquem els orígens del concepte trobem que el terme de “weblog” va ser encunyat el 1997 per un americà editor de webs anomenat Jorn Barger. Als Estats Units des de la dècada dels 90 que es té coneixença de les weblogs. També se les coneix per: blogs, diaris interactius o bitàcoles (en català bitácora és bitàcola). Per tant, una weblog és l’aquí present, site personal elaborada per autor no professional, estudiant, treballador que expressa la seva opinió mitjançant la pàgina on hi inclou fotografies, enllaços, arxius...
Es té com a xifra que a Espanya hi ha un total de 100.000 blogs creades, però és difícil de xifrar-les ja que es creen tan fàcilmet com s’abadonen després. Uns estudis que van elaborar els de blogger.com van donar com a resultat que dilluns era el dia de la setmana en què es creaven més blogs, però que aquestes eren desactivades en arribar el final de setmana, degut a la falta de temps i constància dels usuaris.

Repercussió de les weblogs en el periodisme

La gran pregunta que es formula ara la majoria de professionals de la informació i comunicació és si les weblogs poden arribar a ser una forma de periodisme. És difícil opinar sobre això. El que sí que crec, està clar, és que hi ha una gran diferència entre l’opinió política o crítica social que un pugui expressar en una blog, que una nota de premsa o notícia oficial.
Primer de tot, per la professió. L’autor d’una blog acostuma a ser una persona amb estudis, qualificada, però no per això se la ha de considerar un professional de la comunicació. A la xarxa hi ha de tot. El resultat de les informacions i escrits acaben sent un melting pot del qual nosaltres cal que en sapiguem escollir, digerir i destriar allò vertader i versemblant, d'allò que no ho és. No crec que les blogs ens treguin la feina, el que fan, en tot cas, és utilitzar aquell punt de vista àcid i crític que molts mitjans no et permeten. És un espai per a notícies alternatives, opinions corrosives, punts de vista alternatius, etc.